jueves, noviembre 22, 2007

SENSE TU

SENSE TU

No puc sentir el brollar del teu cor sense paraules d'amor a la foscor
de nit plena i espesa de fantasies, el remoreig dels teus llavis molsuts
farcits de petons, òsculs enlluernadors, com espurnes que rellisquen
del cel ple d'estels, la nit que els cavalls van aprendre a plorar.
Mai oblidaré quan vas marxar entre badomies i sorolls mullats.
Vull tornar a sentir les teves mans emmotllurant el meu cor ressec,
cavalcant en el meu cos, desig mut, la teva llengua, amor meu.
Un sospir en baixada, el goig de cavalls oblidats en somnis daurats,
el bategar del teu cor ple d'il·lusió, esperança de trencar la nit amb mi.

No puc sentir el brollar del teu cor sense paraules d'amor a la foscor...
sense tu





SIN TI

No puedo sentir el temblor de tu corazón sin palabras de amor en la oscuridad
de la noche llena y macerada de fantasías, el susurro de tus labios carnosos
rellenos de besos, ósculos brillantes, destellos que resbalan del cielo
llena de estrellas en la noche que los caballos aprendieron a llorar.
Nunca olvidaré cuándo te marchaste entre mentiras y ruidos mojados.
Quiero volver a sentir tus manos moldeando mi corazón reseco,
cabalgando en mi cuerpo, deseo mudo, tu lengua ciega, amor mío.
Un suspiro en bajada, el gozo de caballos olvidados en sueños dorados,
el latir de tu corazón lleno de ilusión, la esperanza de romper la noche
conmigo.

No puedo sentir el temblor de tu corazón sin palabras de amor en la osciridad

No hay comentarios:

Publicar un comentario