JUBILACIONS 67 ANYS
L’entrada d’empreses privades per garantir el benestar socioeconòmic d’aquest país, representen un perill sense límits, perquè l’enriquiment només d’una part de la població és l’empobriment del conjunt de la població. Beneficis només per una part de la classe empresarials d’aquest país repartint desigualment els bens públics, en benefici privat i sectari. Aixó significa un perjudici directe al benestar de la massa del treballadors d’aquest país i dels empresaris que no especulen. S’ha de preservar el patrimoni de la societat d’aquest país deixant de banda els interssos economics privats. Hem de garantir la vellesa, es a dir les jubilacions de possibles especulacions enriquidores d’un reduït sector de la població, que sense cap mena d’escrúpols busquen un benefici propi. El mercantilisme pervertit de que tot val per guanya més sense cap valor de justícia, llibertat i equanimitat, no val sempre i menys amb el nostre futur.
L’entrada d’empreses privades per garantir el benestar socioeconòmic d’aquest país, representen un perill sense límits, perquè l’enriquiment només d’una part de la població és l’empobriment del conjunt de la població. Beneficis només per una part de la classe empresarials d’aquest país repartint desigualment els bens públics, en benefici privat i sectari. Aixó significa un perjudici directe al benestar de la massa del treballadors d’aquest país i dels empresaris que no especulen. S’ha de preservar el patrimoni de la societat d’aquest país deixant de banda els interssos economics privats. Hem de garantir la vellesa, es a dir les jubilacions de possibles especulacions enriquidores d’un reduït sector de la població, que sense cap mena d’escrúpols busquen un benefici propi. El mercantilisme pervertit de que tot val per guanya més sense cap valor de justícia, llibertat i equanimitat, no val sempre i menys amb el nostre futur.
Enganyar, entabanar, buscant excuses per aplicar mesures restrictives pels treballadors mai poden ser compartides pels sindicats. Mentir no és una mesura necessària. Els beneficis per un sector reduït i representen restriccions i empobriment de la majoria de la població.
S’ha de preservar el nostre futur , les pensions no són per especular en beneficis pels de la febre mercantilista, que ho quantifiquen tot en guanys.
S’ha de partir de la base, que hi ha patrimonis socials dels treballador que mai han d’entrar en l’especulació infinita de benefici. Aquestes mesures han de ser només i estrictament justes sense pèrdues.
Si hi ha un sistema amb beneficis no és de rebut eliminar-lo, el Pacte de Toledo garanteix aquest benefici. S’han de fer mesures petites per modificar tendències d’un repartiment negatiu de les pensions, s’han de modificar amb petites mesures, no amb mesures pensades per d’aquí a 40 anys, justament quan tota la generació “baby boom” arribarà a la vellesa.
Garantir el funcionament correcte de les pensions passa per no especular amb empreses privades substituint les funcions de l'estat. S’ha de garantir les pensions, el nostre futur, malgrat que sigui en ocasions una mica feble. Però com diu CCOO, s’han de fer els ajustos necessaris per aplicar de forma correcte i justa les pensions.
S’ha de fer sense presses i de forma racional, sense dona opcions a l’empresa privada. Perquè, el possible benefici privat, es directament proporcional a la baixada de les pensions, es a dir, el nostre benestar.
Afavorir l’empresa privada en decrement de la publica és afavorir la desigualtat i la precarietat social i laboral. No es pot congelar de forma gratuïta el benestar social de la massa assalariada que durant tota la seva vida ha cotitzat.
Endarrerir als 67 anys és entrar directament en una espiral del caos i l’especulació de tota la gent que durant tota la seva vida ha aportat una quantitat important de la seva nomina per pagar, els aturats, les baixes mèdiques, la seva jubilació etc. Si tot aquestes despeses no han servit de res , no han servit per garantir el seu futur, aleshores la frustració i la marginació serà insuportable.
Suècia és un bon mirall per mirar-se però sense caure en l’engany de creure’ns que socialment estem al mateix nivell de democràcia que aquí a la Mediterrània. Ells s’han preocupat de manera activa de cuidar als seus treballadors, tenint una ocupació altíssima, perquè han invertit en coneixements, només cal mirar que moltes empreses sueques funcionen amb patents nacionals. Nosaltres no, nosaltres no cuidem el coneixement intelectual, que és el que ens pot significar ocupació i beneficis més justos per tothom, per tots els treballadors i empresaris en el futur.
A Suècia el 70 % dels treballadors estan afiliats, aquí no. El aconseguir aquesta cultura no es flor d’un dia, és una política de inversió a llarg terme en el seu intel·lecte, en els seus treballadors. Ara hi ha retallades però perquè ha hagut un altíssim sistema de cotitzacions a nivell socials, ergo la població ha arribat a un nivell de llibertat i benestar molt alt.
Aquí no tenim inversió en la sapiencia i menys respecte als treballadors, ergo tenim menys llibertat.
Sense crea llocs de feina és molt difícil assolir una jubilació digna.
Es un greu error la jubilació als 67 anys, la desprotecció de la classe obrera es evident.
Si al 2050 per cada pensionista hi ha menys de 2 treballadors, l’única forma d’arreglar aquest greu desajust es des del futur , CREANT nous llocs de treball. Millorant les condicions bàsiques per crear feina , que els joves tinguin capacitat de viure bé i la capacitat de cotitzar per les pensions de futures generacions com la del “baby boom”, anys seixanta.
La precarietat laboral es sinònim de fracàs dels sistema de pensions. Es a dir com diu CCOO la precarietat laboral te un efecte directe sobre les pensions, però crec que l’efecte és pervers perquè no és immediat sinó que és molt lent. Aquest efecte negatiu és directament proporciona al nostre futur, la nostra vellesa, la jubilació.
Ha d'haver contractació suficientment bona per garantir les jubilacions, si especulem les pensions donant entrada a l’empresa privada (la banca) en les pensions, el fracàs està garantit. Això és la llavor de revoltes socials, que significarien penúria econòmica pels treballadors.
Els sindicats no podem ser testimonis muts d’aquest error històric. Els treballadors som el valor més fiable per poder garantir el sistema de pensions que es va assolir en el pacte de Toledo. Ergo el treballador s’ha de cuidar.
El treball ha de ser de qualitat, a mes retribucions millors cotitzacions.
La reforma laboral és d’una importància vital per garantir els nostre futur. Amb la nostre jubilació, no tenim marge d’error. S’ha de ser molt responsable i honest per no hipotecar el benestar econòmic i social de moltes generacions de ciutadans honestos que sempre han contribuït amb el seu esforç per aixecar un país històricament desfet desprès de tants anys de dictadura. No es pot ignorar l’esforç de tants treballadors, de tots els ciutadans que han contribuït a la millora econòmica i social , es a dir conquerir moltes llibertats ignorades abans dels anys 70.
Hem de ser coherents i respectuosos i construir un país amb bases solides de democràcia i respecte.
Per això no a la jubilació als 67 anys.
