jueves, diciembre 27, 2012

FADES / HADAS

FADES









El remoreig del mar m'empeny cap
a melodies de fades adormides en els
meus ulls, la foscúria que s'endinsa
en el meu pit, només la teva carícia,
com mirades curioses que rellisquen
sobre lletres escrites des del silenci,
il·luminen ara el meu temps d'espera.
La teva mà sobre la meva pell bruta
és l'única esperança que em queda.
Tornar a obrir llibres de poemes
i tornar a llegir davant el mar
ple de melodies i fades adormides.


HADAS

El murmullo del mar me empuja hacia
melodías de hadas dormidas en mis ojos,
la oscuridad se apodera de mi seco pecho,
tan sólo tu caricia, como miradas curiosas
que resbalan sobre letras escritas desde
el silencio, iluminan ahora mi espera.
Tu suave mano sobre mi sucia piel
es la única esperanza que me queda.
Volver a abrir libros de poemas
y volver a leer delante del mar
lleno de melodías y hadas dormidas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario