FADES / HADAS

FADES

El remoreig del mar m'empeny cap
a melodies de fades adormides en els
meus ulls, la foscúria que s'endinsa
en el meu pit, només la teva carícia,
com mirades curioses que rellisquen
sobre lletres escrites des del silenci,
il·luminen ara el meu temps d'espera.
La teva mà sobre la meva pell bruta
és l'única esperança que em queda.
Tornar a obrir llibres de poemes
i tornar a llegir davant el mar
ple de melodies i fades adormides.


HADAS

El murmullo del mar me empuja hacia
melodías de hadas dormidas en mis ojos,
la oscuridad se apodera de mi seco pecho,
tan sólo tu caricia, como miradas curiosas
que resbalan sobre letras escritas desde
el silencio, iluminan ahora mi espera.
Tu suave mano sobre mi sucia piel
es la única esperanza que me queda.
Volver a abrir libros de poemas
y volver a leer delante del mar
lleno de melodías y hadas dormidas.

Tens la paraula

Tens la Paraula





Paraules que cauen per terra
des de les branques d'un arbre
prou alt i madur que trencat
pel pes de tantes possibiltats
deixa una suau pluja de cendra
als nostres caps com si es tractés
de pagines de llibres de poesia.

Paraules de cotó sostingudes
a la pura raó de ser un dia més
poeta i treballador orgullós
de la seva feina amb salari d’obrer.

Un tècnic que escriu els versos

per percebre entre les seus dits
els llavis molsuts i envermellits
de la llibertat d’imaginar,
la felicitat de tenir la paraula.

Felicitat envirollada al paper,
somniar dormir per sempre
entre les branques grans i plenes
de paraules d’amor i records
dels poetes més grans perduts
al bell mig d’un vell bosc blau
amb elefants de sua pell impregnada
de cacau amarg sota l’ombra de Dalí
com si fossin...
com si fossin les tendres paraules
que van inspirar les criatures
poètiques de Miguel Hernández,
en un temps de guerra bruta,
en un temps cruel i dificil
per sostenir la pau davant
un poble amb fam d'amor,
un poble amb fam de llibertat,
un poble amb fam de paraules.

Ara tinc la paraula,
i tinc la paraula
per demanar justicia, si justicia,
i tinc la paraula
per no oblidar la sang perduda
en els versos plens de paraules,
I tinc la paraula
per no oblidar que ens volen matar
ara amb la crisi creada pels rics.

Temps amb paraules plogudes del cel
Entre els llavis prims que floten en l’aire
Nues paraules d’amor, espurnes caigudes
Suaument per endinsar-se a la nostre llum,

La nit
Avui
Paraules
Amagades
Rere
Arbres
Udolant
Llibertat
Asfixiada.

Paraules i paraules
que se’ns endinsen en la memòria i ja no ens deixen
mai més sense l’alè davant la dona que un dia vam
estimar menys que les nostres pròpies paraules,
             menys que les nostres pròpies paraules,
                         que les nostres pròpies paraules,
                                les nostres pròpies paraules,
                                                  pròpies paraules,
                                                               paraules.

Tinc la paraula.
Tenim la paraula.

Omplim el silenci.

2012-2013

2012!!!!

2013???

Clip miscelanea

Lineas rojas

"Aquí tengo una voz enardecida,
  aquí tengo una vida combatida y airada,
  aquí tengo un rumor, aquí tengo una vida."

del poema Recoged esta voz de Miguel Hernández, libro Viento del pueblo. pag 83. Nuestras vidas tienen sentido detrás de nuestra propia y austera dignidad.


"Europa se ha prendido , se ha incendiado:
  de Rusia a España va, de extremo a extremo,
  el incendio que lleva enarbolado,
  con un furor, un ímpetu supremo"

del poema el Incendio pag. 115, escrito por Miguel Hernández en el año 1937. Podría de nuevo ser vigente en la actual Europa, aunque esta vez iría de Berlin al infierno.


"quien se para a llorar, quien se lamenta
  contra la piedra hostil del desaliento,
  quien se pone a otra cosa que no sea el combate,
  no será un vencedor, será un vencido lento"

del poema Euzkadi, pag 127,  de Miguel Hernández. Actualmente, en la crisis que nos han conducido los mismos que incendian Europa,  no tenemos tiempo para el lamento, solo para el activismo para romper la hermética condena de vivir sin soluciones. La reivindicación activa es nuestra salvación.
Se han traspasado todas la lineas rojas, hay que pensar sin descanso en la libertad.






Especular en paraísos fiscales, alejados del esfuerzo de los trabajadores,
para esquivar los impuestos que pagan los humildes y decentes obreros
de éste país es sencillamente desahuciar a la mayoría de los ciudadanos
que en su reciente historia han luchado contra la separación de clases
y que se han manifestado para tener convenios colectivos, para tener dignidad,
para ser respetados. Y ahora aquellos quienes favorecen el engaño pretenden
con total impunidad especular con nuestro futuro, con nuestra libertad,
en definitiva con nuestro tiempo, lo único que tenemos todos al nacer.

¡NO!
¡NO a traspasar las lineas rojas!
¡NO!

frelises

Depsrés de Pangea

modernamuseet/Stockholm/

DESPRÉS DE PANGEA



Ho sabia tot, em vaig girar d'esquena

i les calentes pedres es van esquarterar 
..............................................................

l'univers amb el so amortit 

de les pedres esquarterades.

 

................................................................

S'ha de fer vaga 14N

En aquest lloc es va morir Olof Palme,
qui va morir defensant la llibertat europea.

S’ha de fer vaga per defensar el teu futur.

S’ha de fer vaga per defensar el teu lloc de feina.

.........................................................................

S’ha de fer vaga per tenir una informació independent.

S’ha de fer vaga per respectar a la classe treballadora.

..............................................................................

S’ha de fer vaga per protestar contra la troica europea.

S’ha de fer vaga per aturar les retallades.

S’ha de fer vaga perquè respectin la negociació col•lectiva.
...................................................................................


S’ha de fer vaga per dignitat obrera.


................................................................................

LINA EKDAHL

LINA EKDAHL




















Poesi
Artykel

Este es un pequeño fragmento de la radio sueca "sverige radio" en la que recita Lina, es
ideal para practicar la comprensión del sueco.

La poesía de Lina muestra una cotidianidad extrema en la que leerla es como asomarse a una ventana a mirar un entorno universal que sucede tanto en Göteborg como en cualquier otro sitio del mundo. Y todo esto lo podemos hacer de una forma privilegiada, leyendo la poesía de Lina Ekdalh. Una buena  invitación para conocer nuestro entorno, la poesía. Un cuadro, una pintura llena de versos que describen muy bien el mundo en que vivimos todos.

Poesía sueca contemporanea
Libro de contenido poético editado en el 2011 en el que puedes leer poemas suecos contemporáneos por solo 10 €. Artistas de Göteborg como los de Lina Ekdahl, que sirven para hacer una breve e interesante introducción a la poesía sueca actual.

TENS LA PARAULA 2012

12 DE MAIG del 2012 a les 19.30 presentació del projecte tens la paraula al Palau Alòs Sant Pere més Baix 55, 08003, Barcelona

TENS LA PARAULA

Què és?

Un espai on persones interessades en l'escriptura que es reuneixen per escriure poesies, prosa, teatre, contes etc..

Es faran grups que és reuniran setmanalment per realitzar un taller de dues hores de durada.

D'aquestes trobades setmanals es generaran recitals, presentacions, concerts, Ràdio-teatres etc..

Un objectiu d'aquest taller és també impulsar el català com a llengua vehicular del projecte i promocionar el seu us.

Si vens aquest dissabte a més podràs aconseguir el llibre miscel·lània poètica.

Poema tens la paraula

Miscel·lània poètica Miscelanea poética

Añadir leyenda

Tomas Trantrörmer CODEX

CODEX

poema de Tomas Transtörmer

del libro La plaza Salvaje

últimos versos del poema.....

El olvido total. Es como una especie de examen

que se pasa en silencio: traspasar la frontera sin que

nadie lo note...

Den totala glömskan. Det är en sorts examen

som avläggs i det tysta: att gå över gränsen och ingen

märker det...