Esperes cada vespre que la nit
mati la pena i soni sense parar
el mòbil per dir-te que el temps
s'ha congelat dins la llum tendra
i matinera enfonsada al teu pit.
A la vora del teu llit, tot rebregat,
regalima la sang d'un nou ronyó.
Poema per la marato
TV3 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario